TASQUES D'ESTIU OPTATIVES I ALTRES RECOMANACIONS
Fes una ullada i exercitat' amb:
SINTAXI: FUNCIONS
https://blogs.cpnl.cat/ccapalamos/2015/01/19/s3-exercici-de-repas-de-funcions-sintactiques/
ORTOGRAFIA:
https://aprendrellengua.wordpress.com/2010/12/06/pronoms-febles-exercicis-i-correccio/
13 DICTATS PREPARATS: busca algun amic o familiar que et dicti algun d'aquests textos. Revisa els errors que has fet i corregeix-los.
L’extinció dels dinosaures
Fa seixanta-cinc milions d’anys que es van extingir els dinosaures. Ningú no sap encara amb certesa per què va passar. Hi ha científics que suposen que un immens meteorit es va estavellar contra la Terra i va escampar milions de tones de pols en l’atmosfera. Durant uns quants mesos, aquesta pols va obstaculitzar l’arribada de gran part de la llum i de la calor del Sol, fet que va provocar un clima massa fred per a la supervivència dels dinosaures.
L’àvia
Veig l’àvia asseguda a la galeria en una butaca de vímet. Llegeix històries de reines destronades o decapitades tot movent els llavis. El moviment de la seva boca em recorda el temps en què les històries es contaven en veu alta. Ella llegeix amb els ulls i la boca, la forma més completa de llegir. Els ulls, en el seu cas, enraonen. O bé li escolto, mentre ella fa ganxet, aquella fabulosa història de les senyores de Barcelona durant el Carnestoltes, en què es disfressaven de dides.
La selva verge
Si us endinseu en una selva verge, caminareu per un terra tou a causa de les nombroses fulles seques que cauen durant tot l’any, perquè no hi ha estacions diferenciades. Notareu també una calor humida molt forta, ja que la temperatura és constant al voltant d’uns 26 graus; l’aire no es mou, i plou gairebé cada dia.
El senyor de l’Olimp
Zeus era el déu del cel, de la pluja, del llamp i del tro. Era, per tant, el més poderós de tots els déus, el més respectat i el més temut, perquè si bé concedia dons i beneficis arreu, quan s’enfurismava, i això passava sovint, els seus càstigs eren exemplars. En definitiva, Zeus regia el món, vigilava l’ordre existent i regulava les relacions dels altres déus. Tant a Grècia com a Roma, tenia innombrables santuaris on era venerat.
Presagi
El presagi és un esdeveniment que anuncia que alguna cosa, bona o dolenta, passarà. Entre els presagis més corrents hi ha la ruptura d’un mirall, que vol dir set anys de mala sort; un gat negre, que anuncia mala sort fins l’any que ve; un ocell que entra a casa o un quadre que cau de la paret, que són presagis de mala sort durant vint-i-un anys.
L’àvia
Veig l’àvia asseguda a la galeria en una butaca de vímet. Llegeix històries de reines destronades o decapitades tot movent els llavis. El moviment de la seva boca em recorda el temps en què les històries es contaven en veu alta. Ella llegeix amb els ulls i la boca, la forma més completa de llegir. Els ulls, en el seu cas, enraonen. O bé li escolto, mentre ella fa ganxet, aquella fabulosa història de les senyores de Barcelona durant el Carnestoltes, en què es disfressaven de dides.
La selva verge
Si us endinseu en una selva verge, caminareu per un terra tou a causa de les nombroses fulles seques que cauen durant tot l’any, perquè no hi ha estacions diferenciades. Notareu també una calor humida molt forta, ja que la temperatura és constant al voltant d’uns 26 graus; l’aire no es mou, i plou gairebé cada dia.
El senyor de l’Olimp
Zeus era el déu del cel, de la pluja, del llamp i del tro. Era, per tant, el més poderós de tots els déus, el més respectat i el més temut, perquè si bé concedia dons i beneficis arreu, quan s’enfurismava, i això passava sovint, els seus càstigs eren exemplars. En definitiva, Zeus regia el món, vigilava l’ordre existent i regulava les relacions dels altres déus. Tant a Grècia com a Roma, tenia innombrables santuaris on era venerat.
Presagi
El presagi és un esdeveniment que anuncia que alguna cosa, bona o dolenta, passarà. Entre els presagis més corrents hi ha la ruptura d’un mirall, que vol dir set anys de mala sort; un gat negre, que anuncia mala sort fins l’any que ve; un ocell que entra a casa o un quadre que cau de la paret, que són presagis de mala sort durant vint-i-un anys.
Ahir a la nit vàrem tenir un curt circuit, precisament durant el bombardeig. Jo no puc deslliurar-me de la por dels avions i de les bombes, i em passo gairebé totes les nits al llit del pare, per cercar-hi protecció. Ja sé que fa criatura, ho reconec, però si tu t’hi trobessis... Els canons fan un soroll de mil dimonis, i ni ens sentim. La senyora del costat estava a punt de plorar, mentre deia amb una veueta adolorida: “Oh, és tan desagradable! Com tiren!”.
Es netegen les mongetes tendres i, si no són gaire filoses, de cada una se’n fan dues, o tres. Es fan bullir molt de pressa i amb l’olla destapada. Quan ja són cuites, es posen en aigua freda. Es posen 50 grams de mantega i 100 grams de pernil tallat en forma de tiretes llargues en una paella al foc. Després d’haver-los fet donar uns quants tombs, s’hi posen les mongetes tendres. Aquestes quantitats són per a mig quilo de mongetes.
La congelació: primers auxilis
Quan es produeix una congelació, hi ha diverses actituds incorrectes que cal evitar especialment perquè poden empitjorar la situació. Si la congelació afecta els peus, convé recordar que no s’han de treure les sabates de l’accidentat, perquè després, si cal, no podríem tornar-lo a calçar. No s’han de fer massatges vigorosos ni friccions amb neu, i tampoc no s’ha d’exposar sobtadament la part del cos congelada a una font d’escalfor.
Una visita inesperada
L’aparença del nostre visitant em donà una gran sorpresa. Jo havia esperat veure un típic metge rural, i tenia davant un home alt i prim, amb un nas aguilenc entre dos ulls grisos, molt vius, que traslluïen una mirada intel·ligent a través d’unes ulleres daurades. Vestia com era costum en la seva professió però sense gaire mirament: la levita que duia era fosca i els pantalons, vells, una mica esfilagarsats.
Va d’espies
L’art d’escriure en caràcters secrets, d’una manera xifrada o convencional, incomprensible per a qui no posseeix la clau, ha estat una de les especialitats més reivindicades pels espies de debò. Tots els departaments d’intel·ligència militar disposen d’un departament de criptografia, que dissenya els codis secrets propis i prova de treure l’entrellat dels codis secrets enemics.
Els indis d’Amèrica
Quan Colom va arribar a Amèrica, es va pensar que havia arribat a l’Índia per la ruta de ponent. Per això, dels habitants d’aquelles noves terres, en va dir indis, i aquest és el nom que els ha quedat. A causa del color de la pell, exagerant-ho una mica, els indis de l’Amèrica del Nord són també sovint anomenats pells-roges.
La història dels indis americans va començar fa cosa de vint mil anys, quan uns pobles asiàtics van passar al continent americà travessant l’estret de Behring. Es creu que anaven al darrere de grans ramats de mamuts, i van passar l’estret per la capa gelada que en aquell temps unia Àsia amb la punta més occidental d’Alaska.
Els carboners
La feina de carboner era una feina dura, que exigia passar una llarga temporada al bosc, fent vida en unes barraques o cabanes de troncs, on a cops s’instal·lava tota la família. Arreplegaven la llenya, la tallaven convenientment i en feien una gran pila que cobrien amb una capa de terra amb uns respiralls per a la sortida del fum. Per mitjà d’un procés de combustió lenta, la llenya es convertia en carbó.
Els gripaus
Els gripaus són uns animalons més dòcils que les granotes. Són més grossos i la pell, a més de rugosa, la tenen plena d’una mena de berrugues que, contràriament al que sempre s’ha dit, no segreguen cap mena de verí o metzina perjudicial per a les persones. La funció que realitzen és evitar la deshidratació quan recorren llargues distàncies entre àrees aquoses. Els bonys que tenen darrere els ulls són les glàndules paròtides, que sí que segreguen un líquid; però es tracta d’un repel·lent inofensiu.
